ESMORZAR AMB L’OLI NOU

A Horta Cal Marxant aquest mes d’octubre farem esmorzars amb l’oli nou

Dia: dissabte 12, 19, 26 d’octubre

Hora: 10

Programa:

  1. Esmorzar amb pa regat amb l’oli nou, llonganissa, olives, aigua i vi.
  2. Visita a l’explotació ecològica d’horta i oliveres, amb explicació dels cultius.

Preu:

  • 10 €/ persona
  • 5 € nens de 3 a 12 anys

Inscripció: comandes@hortacalmarxant.cat / WhatsApp 669633778.

Indicant:

  • Nom i cognom:
  • Número de persones:
  • Número de nen:
  • Correu electrònic:
  • Telèfon:

Data límit inscripció: 1 dies abans del  dia de la visita

Si voleu venir i gaudir amb nosaltres d’una estona saludable i de proximitat. Us hi esperem

esmorzar amb l’oli nou
esmorzar amb l’oli nou

FESTA BENVINGUT A PAGÈS

Aquest dissabte 30 de setembre hem participat a la Festa de Benvingut a Pagès en la que les persones que es van inscriure han fet una visita guiada a la finca (els camps de cultiu i les instal·lacions) i els hi hem explicat d’on venen els productes que oferim, quines diferències i particularitats té l’agricultura ecològica respecte de la industrial o no tradicional i, també, com ho cultivem, com ho treballem, i què posem i què no hi posem.

Ha sigut una estada distreta i divertida

Al finalitzar la visita hem preparat  un petit tast “pica-pica” elaborat amb els nostres productes.

Benvingut a pagès
tast benvingut a pagès

SEQUERA

Aquest estiu ha estat molt calorós i portem un any molt sec amb poca pluja. Les plantes i els arbre estan patint molt,  conseqüentment els animals (conills, moixons, senglars…) no troben menjar i van a la nostra verdura acabada de plantar, per això els enciams, les bledes, les cols… estan picades.

Com que sembla que això serà habitual, hem de protegir les verdures que plantem amb malles, el que fa que hi hagi més despeses, compra de material i més hores de feina, i això comporta més costos de producció.

malla moixons

Microbiologia dels aliments ecològics

La microbiologia dels aliments es centra en l’estudi dels microorganismes presents en els aliments i la seva interacció amb la seva qualitat, seguretat i conservació. En microbiologia dels aliments s’estudien bacteris, llevats, fongs, virus i altres organismes microscòpics.

La microbiologia dels aliments compren diversos aspectes:

  • Microbiota natural dels aliments. Els aliments són ecosistemes complexos que de forma natural alberguen una gran diversitat de microorganismes. Aquests microorganismes poden ser beneficiosos, com certs bacteris làctics que contribueixen a la fermentació dels aliments, o poden ser patògens, com l’Escherichia coli, que pot causar malalties transmeses pels aliments. L’estudi de la microbiota natural dels aliments permet comprendre la diversitat microbiana i la seva influència en la qualitat i seguretat dels productes alimentaris.
  • Seguretat alimentària. La microbiologia dels aliments s’ocupa d’identificar i controlar els microorganismes patògens que poden estar presents en els aliments i que representen un risc per a la salut humana. Es realitzen anàlisis microbiològics per detectar la presència de patògens com SalmonellaCampylobacterListeria monocytogenes, entre d’altres. Aquests anàlisis es porten a terme per garantir que els aliments estiguin lliures de contaminació microbiana i siguin segurs per al consum.
  • Conservació i processament d’aliments. Els microorganismes poden influir en la vida útil dels aliments en causar deteriorament i descomposició. El seu estudi microbiològic ajuda a comprendre els mecanismes de deteriorament microbià i desenvolupar estratègies per preservar la qualitat i prolongar la vida útil dels aliments.
  • Control de qualitat. La microbiologia dels aliments s’utilitza en l’avaluació de la qualitat microbiològica dels aliments, mitjançant la realització d’anàlisis per determinar el recompte total de microorganismes viables, la presència d’indicadors d’higiene i altres paràmetres microbiològics que indiquen la qualitat sanitària dels aliments.

Les diferències entre els aliments ecològics i els convencionals, en relació a les seves condicions microbiològiques, deriven principalment dels mètodes de producció i les pràctiques agrícoles utilitzades en cadascun d’ells, així com també, en els aliments processats, de les tècniques i additius utilitzades.

Algunes de les diferències més rellevants en els mètodes de producció tenen a veure amb:

  • Ús de pesticides i fertilitzants. En la producció convencional dels cultius s’utilitzen pesticides sintètics i fertilitzants químics per controlar les plagues i promoure el creixement dels cultius. Aquests productes poden tenir un impacte en la microbiota present en els aliments. En contrast, la producció d’aliments ecològics evita l’ús de pesticides i adobs sintètics i prioritza l’ús de fertilitzants orgànics i fitosanitaris més innocus, el que pot influir en la composició de la microbiota dels aliments.
  • Ús d’antibiòtics. En la producció ramadera convencional es permet l’administració d’antibiòtics als animals per prevenir malalties i la seva ingesta també promou el seu creixement. En contraposició, en la producció ramadera ecològica es prohibeix l’ús rutinari d’antibiòtics i es limita a tractaments curatius en nombre molt limitat. Això pot afectar la microbiota i pot influir en la presència de microorganismes resistents als antibiòtics en els aliments d’origen animal.
  • Pràctiques de maneig del sòl. En la producció convencional sovint s’utilitzen pràctiques intensives de llaurada i fertilització química, el que pot alterar la composició i activitat microbiana del sòl. En canvi, en la producció d’aliments ecològics es promouen pràctiques d’agricultura regenerativa, com la rotació de cultius, el compostatge i l’aplicació de adobs orgànics, que poden afavorir una microbiota diversa i beneficiosa al sòl.

Microbiología de los alimentos

I pel que fa als aliments processats, tot i que cal tenir en compte que cada aliment té les seves pròpies característiques, les principals diferencies entre els aliments ecològics i els convencionals, més enllà d’una menor presencia de residus de pesticides, es troben en:

  • Processament i conservació. En la producció convencional d’aliments s’utilitzen tècniques de processament i conservació que sovint impliquen l’ús d’additius químics i mètodes de conservació intensius. En contrast, en la producció d’aliments ecològics es prioritzen tècniques de processament més naturals, com la fermentació i l’ús de mètodes de conservació físics.
  • Additius i conservants. En les normes ecològiques, l’ús d’additius i conservants està limitat. En general, s’utilitzen ingredients ecològics i s’evita l’ús de substàncies artificials o sintètiques. En el processat convencional d’aliments, l’ús d’additius i conservants està més estès i s’autoritza l’ús d’una àmplia gamma de substàncies. La normativa general permet l’ús de més de 300 additius, mentre que en la producció d’aliments ecològics només es permet l’ús d’uns 50, d’entre els més innocus i segurs. El mateix passa amb el nombre d’additius permesos en la producció de pinsos per a l’alimentació dels animals ecològics.

L’aspecte més destacable de la microbiologia dels aliments ecològics és que el seu consum pot significar una influència positiva en la promoció i preservació d’una microbiota humana més saludable i diversa. La microbiologia dels aliments ecològics ens recorda la relació intrínseca entre una producció agrícola sostenible i una microbiota saludable. Mitjançant pràctiques agrícoles més naturals i l’absència d’additius sintètics, els aliments ecològics preserven una riquesa microbiològica beneficiosa, potenciant una alimentació que fomenta la salut i el benestar

Autor: Isidre Martínez, Enginyer Agrònom

Publicat a  Bio Eco Actual Juliol 2023

PLANTADA DE PORROS

 

Avui hem plantat els porros. Com que el terra es tant sec hem hagut de inundar amb aigua els socs abans de plantar perquè no es mori el planter.

plantada porros

Beneficis de menjar aliments ecològics a l’estiu

Beneficis de menjar aliments ecològics a l’estiu

(infromació facilitada pel CCPAE)

11/07/2023

L’estiu és l’estació de les amanides. És l’època en què volem cuinar menys i gaudir d’aliments i de formes de preparació més simples. És el temps en què una simple amanida de tomàquet i ceba acompanyada amb pa es pot convertir en el millor de les menges… si és que aquests vegetals encara tenen gust.

Tomàquets insípids?

Hem acceptat que les fruites i les verdures ja no tenen el gust d’abans, i en alguns casos no tenen gust de res. Hem acceptat que, si volem comprar vegetals tot l’any, estiguin o no a la seva temporada natural, si volem que siguin tots de la mateixa mida i forma, i que durin molt a la nevera, hem de sacrificar el sabor. Potser no ho diem obertament, però els supermercats no venen les fruites i verdures amb formes “rares”, perquè ens generen desconfiança.

Però això pot canviar. Hi ha alternatives a la producció massiva de vegetals pròpia de l’agricultura convencional. Aquest sistema, centrat en la rendibilitat a curt termini, cerca obtenir la màxima quantitat d’aliments en el menor espai de temps i amb el menor ús possible de recursos humans i materials. Es basa en l’ús de monocultius, l’ús d’agroquímics i la mecanització. Les conseqüències d’aquest sistema intensiu d’explotació agrícola no és només la pèrdua de sabor i nutrients als aliments, és també la degradació i la pèrdua de fertilitat dels sòls, la contaminació del medi ambient i de la pròpia cadena alimentària, el malbaratament d’aliments i la precarització i degradació de les condicions de vida dels agricultors.

Hi ha alternatives a la producció massiva de vegetals pròpia de l’agricultura convencional

Una de les alternatives principals a aquest sistema és l’agricultura ecològica, que a Espanya no deixa de créixer: aquest darrer any va suposar gairebé l’11% de la producció global d’aliments. Tot i això, aproximadament el 80% s’exporta, principalment a la resta d’Europa. Tot i que l’exportació d’aliments és un fet positiu per al país, aquest percentatge alt significa que ens estem perdent com a consumidors els avantatges que ens proporcionen els aliments ecològics.

Menys pesticides

L’ús de pesticides a escala global fa que cap de nosaltres no puguem escapar dels seus efectes perjudicials. Però els aliments vegetals cultivats de forma ecològica tenen clarament un menor contingut en pesticides que els convencionals. Això suposa beneficis per a tothom:

  • per als agricultors, que no posen en perill la seva salut en manipular i inhalar aquestes substàncies. Als països en desenvolupament cada any moren unes 200.000 persones per l’exposició aguda a plaguicides. Encara que a occident les morts directes siguin mínimes, les conseqüències a mitjà llarg termini sobre la salut (augment del risc de càncer, de trastorns immunològics i hormonals, i malalties neurològiques) són freqüents.
  • per al sòl on es cultiven, que pot conservar millor la microbiota natural (el conjunt de bacteris i altres microorganismes que entre altres coses reciclen la matèria orgànica morta contribuint a augmentar la fertilitat del sòl i mantenir la salut de les plantes).

L’agricultura ecològica no només s’ocupa de la producció d’aliments i de la protecció del sòl i del medi ambient

  • per al medi ambient, ja que els plaguicides contaminen l’atmosfera i l’aigua, maten les abelles i altres insectes fonamentals per a la vida al planeta, i disminueixen en general la biodiversitat.
  • per a cadascun de nosaltres, i especialment aquells més vulnerables als pesticides, com ara embarassades (l’exposició a pesticides augmenta el risc de malformacions congènites), nadons i nens petits (tenen més risc d’alteracions en el creixement i el desenvolupament). Però en major o menor mesura els efectes els patim tots.

Més nutrients

Nombrosos estudis han trobat que fruites, verdures i cereals ecològics contenen més concentració de vitamines i minerals comparats amb els de producció convencional. Però on destaquen els aliments ecològics és sens dubte en el seu major contingut en antioxidants, aquestes substàncies, que, sense ser estrictament essencials, tenen enormes beneficis en la prevenció davant d’un extens ventall de malalties. S’ha calculat que substituir fruites i verdures convencionals pels seus equivalents ecològics equivaldria a consumir una ració extra cada dia quant a la quantitat d’antioxidants.

Una forma de vida diferent

L’agricultura ecològica no només s’ocupa de la producció d’aliments i de la protecció del sòl i del medi ambient. Els sistemes de producció ecològica busquen donar als agricultors millors condicions laborals, així com promoure un sistema de comercialització més just i un consum més sostenible. Molts agricultors ecològics són famílies, o cooperatives petites, que han invertit enormes quantitats de temps i esforç per adaptar les seves pràctiques als requeriments de la producció ecològica. En comptes de ser assalariats de grans corporacions, són treballadors autònoms que corren enormes riscos simplement si una collita no surt bé. I ho fan a canvi de sentir que estan protegint l’aigua, el terra, i tots els habitants del planeta.

Nombrosos estudis han trobat que fruites, verdures i cereals ecològics contenen més concentració de vitamines i minerals comparats amb els de producció convencional

La presència de pagesos ecològics revitalitza el món rural, frena l’exili de joves a les ciutats i genera noves oportunitats d’ocupació en diferents àrees, contribuint a l’empoderament i la qualitat de vida de les comunitats rurals.

L’estiu és l’època en què molts escapem de les ciutats i ens acostem més al món rural, on podem estar més a prop dels pagesos. És una oportunitat única per conèixer un o més agricultors ecològics, directament o, a través de cooperatives locals, i poder consumir els seus productes. És una forma excel·lent de donar suport a la seva feina i forma de vida.

AutoraMiriam Martínez Biarge, Metge Pediatra

Bio Eco Actualel teu mensual 100% ecològic
Llegir 
Bio Eco Actual Juliol 2023

https://www.bioecoactual.com/ca/2023/07/11/beneficis-de-menjar-aliments-ecologics-a-lestiu/

VISITA CEIP ELS AMETLLERS

Avui hem realitzat una visita guiada per la finca als alumnes de segon del CEIP Els Ametllers de La Pobla de Montornès i el seus professors.

Els hem ensenyat els cultius d’horta de la verdura d’estiu (enciams, patates, albergínies,  carbassons, tomàquets, melons….) dels camps i hivernacles. A la bassa gran, on hi han els ànecs, hem explicat la importància vital de l’aigua.

Han menjat faves, ravenets i també nespres collits dels arbres.

Finalment han vist, han tocat i han donat de menjar als animals de granja: cavall, ruc, corders, cabra, i gallines, i han pogut jugar parc infantil.

 

visita CEIP Els Ametllers